Debat - El paper del disseny en la senyalística (PAC1)

Debat – El paper del disseny en la senyalística (PAC1)

Diego Molina Burch
Visibilitat: Públic - - 7 comentaris a Debat – El paper del disseny en la senyalística (PAC1)

Debat – El paper del disseny en la senyalística (PAC1)

Diego Molina Burch
Visibilitat: Públic - - 7 comentaris a Debat – El paper del disseny en la senyalística (PAC1)
Hola a tothom!!! Cal reconèixer que l’entrevista al Manel Grávalos és molt interessant i m’ha fet reflexionar profundament sobre quin és el paper del dissenyador en la senyalística de l’espai. Particularment m’han xocat moltes de les afirmacions que ens ha fet veure el Sr. Grávalos i que analitzant-les, són molt certes i que sobretot pels que ens dediquem al món del disseny gràfic (com és el meu cas), ens les trobem molt sovint en el nostre dia a dia. I…
Hola a tothom!!! Cal reconèixer que l’entrevista al Manel Grávalos és molt interessant i m’ha fet reflexionar profundament sobre…

Hola a tothom!!!

Cal reconèixer que l’entrevista al Manel Grávalos és molt interessant i m’ha fet reflexionar profundament sobre quin és el paper del dissenyador en la senyalística de l’espai. Particularment m’han xocat moltes de les afirmacions que ens ha fet veure el Sr. Grávalos i que analitzant-les, són molt certes i que sobretot pels que ens dediquem al món del disseny gràfic (com és el meu cas), ens les trobem molt sovint en el nostre dia a dia. I no només ho trobem en la disciplina de la senyalística sinó en altres àmbits del disseny. Un aspecte amb el qual ens trobem és que tant els briefings com en feines provinents d’agències o d’altres col·legues, tracten a l’usuari (objectiu final de qualsevol projecte de disseny: fem disseny per les persones) com un individu sense capacitat de raonar i pensar per ell mateix. Molts clients diuen que li hem de donar tot mastegat al client perquè no pensi. Estem molt equivocats sí seguim per aquest camí. Per desgràcia, moltes vegades i per diferents motius (costos, timing o perquè el projecte no depen de nosaltres), tanquem els ulls i continuem endavant, traint el que teòricament tots tenim ben present: intentar fer disseny centrat en les persones. Tractar a les persones com a ésser conscients i aportar solucions comunicatives, educatives i interactives. Per no arribar a aquest punt, com bé es pot extreure de l’entrevista, hem d’iniciar projectes amb els conceptes clars, definits i ben estructurats, amb una finalitat del tot orientada i adaptada a les necessitats de l’espai i a l’entorn on ha d’interactuar el disseny en qüestió.

En el cas de la utilitat de la senyalística, evidentment estic molt d’acord amb la idea que aquesta disciplina va més enllà de la simple orientació. Estem davant entorns que requereixen accions comunicatives de caràcter holístic (persones, entorn, context, valors, etc.). Hi apareix la capacitat de transmetre informació (mitjançant diferents mitjans) entre un individu (usuari) i l’espai en què es troba per ajudar-lo a orientar-se, interpretar i identificar l’entorn immediat. Tot això sota unes premisses creades per un sistema d’identitat de marca i els valors que es derivin.

Salut!!!

Debat - El paper del disseny en la senyalística (PAC1)

Debat7

  1. Anna Arnan Ros
    Visibilitat: Públic

    Hola Diego,

    Quan dius:

    Molts clients diuen que li hem de donar tot mastegat al client (usuari) perquè no pensi.

    Suposo que molts clients confonen el fet de facilitar la vida a l’usuari en evitar que pensi o trii. Es que el fil que ho separa és molt prim, no trobes?

    1. Diego Molina Burch
      Visibilitat: Públic

      Hola Anna!!!

      Efectivament!! Aquí és on entrem els dissenyadors gràfics. En la nostra professió a diferència d’altres, hem de parlar molt amb el nostre client i fer molta pedagogia. A vegades inclús podríem dir que fem de psicòlegs. Els hi hem de fer veure què hi ha darrere de cada acció de disseny que portem a terme. Crear un disseny sense un concepte ni contingut, per molt bonic que sigui gràficament parlant, és un disseny buit, sense ànima. Com els dissenys de logotips que podem trobar a les galeries de logos a la xarxa: Molt bonics però sense res darrere!!

      Ens veiem pel campus Anna!!!

      Salut

  3. Núria Vazquez Fernandez
    Visibilitat: Públic

    Penso el mateix que tu Anna, el fil és prim i se li dona poca creativitat en el fet de poder generar elements de senyalística que animin a l’usuari a pensar i generar un interès i adaptació a noves formes de senyalització.

  4. Carolina Martínez Carrasco
    Visibilitat: Públic

    Hola Diego a mi també em sembla molt interessant la frase sobre que molts cops tractem l’usuari com un individu sense capacitat de raonar i pensar per ell mateix.

    És cert que hi ha moltes coses que per nosaltres (individu i no dissenyador) són òbvies i per tant podem no tenir-les  en compte a l’hora de dissenyar i és important partir d’una base o varem molt més ampli en relació amb la comprensió del món per a que el disseny sigui universal i inclusiu. Crec que no es tracta de pensar que l’usuari és “tonto” sino de tenir en compte la diversitat de capacitats que poden tenir els usuaris del nostre disseny. Un mateix espai com pot ser un hospital estará visitat per una varietat de persones increíble, i si no volem partir de la base de que l’usuari pot tenir limitacions de comprensió estarem excloent per exemple persones grans, persones amb algun grau de discapacitat ja sigui visual, mental, etc…

    Sé que és una línia molt fina entre tractar l’usuari de “tonto” i tractar-lo com a ésser universal i divers però per això estem, per a buscar un equilibri que a més a més aporti algo que no només sigui senyalització en aquest cas.

  5. Diego Molina Burch
    Visibilitat: Públic

    Hola Carolina!!! Molt d’acord!! El més interessant de la nostra feina, tant en senyalística com quan volem fer (per exemple) un pàckaging de cereals per esmorçar, és aconseguir bàsicament una cosa: Resoldre els problemes comunicatius del client. Aquí és on la nostra implicació i anàlisi profund del projecte, farà que un cop el nostre treball s’hagi finalitzat pugui ser entès perfectament per qualsevol tipus de perfil d’usuari. És el que fa de la nostra feina quelcom especial!!!

    Ens veiem pel campus Carolina!!!

  6. Marta Giner Valero
    Visibilitat: Públic

    Estic molt d’acord amb les vostres aportacions.

    Cal un projecte de disseny per tal de trobar un equilibri entre una senyalització recognoscible de manera universal, i que a la vegada mantingui una coherència estètica amb l’espai, però, com bé dieu, també crec que s’ha de començar posant al centre l’usuari i les seves necessitats.

    La senyalística ha de formar part de l’experiència quan es visita un espai per primera vegada. L’usuari ha de ser conscient que, tot i que la reconeix perfectament, la senyalització és especial, única, ideada per a aportar valor a l’espai. L’usuari s’ha de sorprendre positivament, percebre que al darrere hi ha un projecte de disseny que el posa a ell/a al centre. I de la mateixa manera, sentir que no se’l infantilitza “sobre-etiquetant” l’espai. Al final, l’usuari empatitza amb un espai que el fa sentir protagonista, còmode, que sap interpretar i, per tant, l’experiència és més positiva.

    És clar que canvia molt les premises del projecte segons si es tracta, com dieu, d’un hospital, d’una estació, d’un museu, o una excursió a l’aire lliure, per això és tan important la feina del dissenyador en la senyalística de l’espai.

PAC 1: DEBAT

Laia Murgadella Calderón
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a PAC 1: DEBAT

PAC 1: DEBAT

Laia Murgadella Calderón
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a PAC 1: DEBAT
Després d’escoltar l’entrevista i de reflexionar sobre el tema tractat i les preguntes que se’ns proposen per tal de poder desenvolupar el debat he estret les conclusions següents. Quin paper té el dissenyador en la senyalística de l’espai? El dissenyador és una figura que no només ha de desenvolupar la part visual de la senyalística, sinó que també té la responsabilitat de pensar i tenir en compte altres aspectes com el disseny universal, l’impacte visual que tindrà aquell senyal dins…
Després d’escoltar l’entrevista i de reflexionar sobre el tema tractat i les preguntes que se’ns proposen per tal de…

Després d’escoltar l’entrevista i de reflexionar sobre el tema tractat i les preguntes que se’ns proposen per tal de poder desenvolupar el debat he estret les conclusions següents.

Quin paper té el dissenyador en la senyalística de l’espai?

El dissenyador és una figura que no només ha de desenvolupar la part visual de la senyalística, sinó que també té la responsabilitat de pensar i tenir en compte altres aspectes com el disseny universal, l’impacte visual que tindrà aquell senyal dins de l’entorn on anirà col·locada. A qui va dirigit i quina és la forma en què ho podrà entendre millor i amb més agilitat. 

 

És a dir, un dissenyador ha de tenir un punt de vista molt ampli i per aconseguir-ho ha d’estar implicat en el projecte d’es del principi, ja que aspectes com: quin és l’objectiu del projecte? Què es vol transmetre? Quines condicions tenim? En quin context el nostre públic interpretarà els diferents senyals? Inclús quins materials hem de fer servir tenint en compte aspectes com les condicions meteorològiques del moment.

 

En conclusió un dissenyador ha de tenir un paper global dins del projecte per poder garantir l’èxit del resultat final d’aquest.

L’orientació és l’únic punt a tenir en compte quan dissenyem un projecte de senyalística?

Quan parlem de senyals el primer que ens passa pel cap són els senyals de tràfic, però realment només serveixen per a poder orientar-nos? Tot i que una de les principals funcions que tenen és aquesta no és l’única. Podem trobar senyals que ens indiquen informació d’ús de qualsevol objecte, a vegades només ens donen informació sobre certs espais, monuments o objectes, etc. Tot i que sí que podem agrupar-los en tres grans grups: d’orientació, d’interpretació o d’identitat.

 

Però pel que fa al procés de creació hi ha un munt d’aspectes que hem de tenir en compte que cada un afectaran el resultat final. Hem de tenir en compte qui serà l’usuari del senyal, on estarà col·locat, el seu entorn, el disseny universal, el context, els materials, si és un espai efímer o fix, el tipus d’organització o empresa que ens fa l’encàrrec, la identitat gràfica que volem seguir, l’impacte visual, si volem que es camufli dins de l’ambient o necessitem que sigui molt contrastat per causar un impacte visual molt elevat, etc.

Crear un sistema de senyalística és un projecte d’alta complexitat.

 

Què en penseu vosaltres?

 

RECURSOS

Projecte III. Senyalística i digital signage. (s. f.-b). https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00250276/view.html

Projecte III. Senyalística i digital signage. (s. f.-c). https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00250276/view.html

Llop, R. (c.). Introducció a la senyalística. FUOC. https://materials.campus.uoc.edu/daisy/Materials/ PID_00250260/pdf/PID_00250260.pdf

Debat - El paper del disseny en la senyalística (PAC1)

Debat1

  1. Agnès Garrido Castro
    Visibilitat: Públic

    Gràcies per la teva aportació.

    Seguint el teu fil i responent les preguntes plantejades del debat Quin paper té el dissenyador en la senyalística de l’espai? Coincideixo  en el fet que el dissenyador ha de tenir un paper global dins del projecte.

    A l’entrevista el Manel Grávalos diu ” Moltes vegades el dissenyador, sobretot quan és inexpert, comença el projecte quan ja és gairebé acabat. O sigui, comença a pensar dins del plafó. Comença a pensar quines tipografies faré servir, quins colors faré servir, quina estètica m’interessa. La cosa no va per aquí. La cosa és: haig d’intervenir, a qui estic parlant, quin to haig de fer, qui en traurà benefici, com puc beneficiar la societat amb la meva interpretació, amb la meva acció.”  Per tant, La senyalística ha d’estar pensada per a les persones i facilitar els seus serveis. Si no, és ineficaç.

    “Què necessites saber realment? La pergunta plantejada en l’entrevista m’ha fet repensar en com la senyalística  en els medis provoca que nosaltres com usuaris accedim als medis de forma equivocada, ja que molts cops es perd la capacitat d’observació pròpia del medi i poder treure les nostres pròpies conclusions. Els sistemes de senyalística s’han de repensar. Molts cops en comptes d’afegir senyals, s’han de treure, ja que els sistemes de senyalització molts cops estan carregats d’elements que no calen.

    Quan creieu que són necessàries o innecessàries implementar les senyalitzacions?

    Molts cops en comptes de senyalitzar, etiquetem. “Estem convertint el patrimoni en un producte” Aquesta afirmació fa pensar en com i amb quina finalitat senyalitzem i en la nostra responsabilitat com a dissenyadors, ja que molts cops es senyalitza per vendre productes o serveis. Què en penseu vosaltres?

    Respecte a la segona pregunta L’orientació és l’únic punt a tenir en compte quan dissenyem un projecte de senyalística?

    Com bé comentes, un projecte de senyalística ha de tenir en compte no només l’orientació, sinó també la interpretació i la identitat.

    En primer lloc, cal observar el context per al qual treballem i les persones usuàries i com es relacionen amb el seu context. Un projecte de senyalística és un tipus de projecte multidisciplinari que implica varis coneixements, però sobretot considero que ha de partir del disseny universal.

    La senyalística és una especialitat del disseny gràfic que funciona com a guia, sintetitzant les formes de comunicació creades per facilitar i orientar a les persones i té tres funcions principals que són: orientar, interpretar i crear una identitat distintiva.