Molts clients diuen que li hem de donar tot mastegat al client (usuari) perquè no pensi.
Suposo que molts clients confonen el fet de facilitar la vida a l’usuari en evitar que pensi o trii. Es que el fil que ho separa és molt prim, no trobes?
Efectivament!! Aquí és on entrem els dissenyadors gràfics. En la nostra professió a diferència d’altres, hem de parlar molt amb el nostre client i fer molta pedagogia. A vegades inclús podríem dir que fem de psicòlegs. Els hi hem de fer veure què hi ha darrere de cada acció de disseny que portem a terme. Crear un disseny sense un concepte ni contingut, per molt bonic que sigui gràficament parlant, és un disseny buit, sense ànima. Com els dissenys de logotips que podem trobar a les galeries de logos a la xarxa: Molt bonics però sense res darrere!!
Penso el mateix que tu Anna, el fil és prim i se li dona poca creativitat en el fet de poder generar elements de senyalística que animin a l’usuari a pensar i generar un interès i adaptació a noves formes de senyalització.
Hola Diego a mi també em sembla molt interessant la frase sobre que molts cops tractem l’usuari com un individu sense capacitat de raonar i pensar per ell mateix.
És cert que hi ha moltes coses que per nosaltres (individu i no dissenyador) són òbvies i per tant podem no tenir-les en compte a l’hora de dissenyar i és important partir d’una base o varem molt més ampli en relació amb la comprensió del món per a que el disseny sigui universal i inclusiu. Crec que no es tracta de pensar que l’usuari és “tonto” sino de tenir en compte la diversitat de capacitats que poden tenir els usuaris del nostre disseny. Un mateix espai com pot ser un hospital estará visitat per una varietat de persones increíble, i si no volem partir de la base de que l’usuari pot tenir limitacions de comprensió estarem excloent per exemple persones grans, persones amb algun grau de discapacitat ja sigui visual, mental, etc…
Sé que és una línia molt fina entre tractar l’usuari de “tonto” i tractar-lo com a ésser universal i divers però per això estem, per a buscar un equilibri que a més a més aporti algo que no només sigui senyalització en aquest cas.
Hola Carolina!!! Molt d’acord!! El més interessant de la nostra feina, tant en senyalística com quan volem fer (per exemple) un pàckaging de cereals per esmorçar, és aconseguir bàsicament una cosa: Resoldre els problemes comunicatius del client. Aquí és on la nostra implicació i anàlisi profund del projecte, farà que un cop el nostre treball s’hagi finalitzat pugui ser entès perfectament per qualsevol tipus de perfil d’usuari. És el que fa de la nostra feina quelcom especial!!!
Cal un projecte de disseny per tal de trobar un equilibri entre una senyalització recognoscible de manera universal, i que a la vegada mantingui una coherència estètica amb l’espai, però, com bé dieu, també crec que s’ha de començar posant al centre l’usuari i les seves necessitats.
La senyalística ha de formar part de l’experiència quan es visita un espai per primera vegada. L’usuari ha de ser conscient que, tot i que la reconeix perfectament, la senyalització és especial, única, ideada per a aportar valor a l’espai. L’usuari s’ha de sorprendre positivament, percebre que al darrere hi ha un projecte de disseny que el posa a ell/a al centre. I de la mateixa manera, sentir que no se’l infantilitza “sobre-etiquetant” l’espai. Al final, l’usuari empatitza amb un espai que el fa sentir protagonista, còmode, que sap interpretar i, per tant, l’experiència és més positiva.
És clar que canvia molt les premises del projecte segons si es tracta, com dieu, d’un hospital, d’una estació, d’un museu, o una excursió a l’aire lliure, per això és tan important la feina del dissenyador en la senyalística de l’espai.
Seguint el teu fil i responent les preguntes plantejades del debat Quin paper té el dissenyador en la senyalística de l’espai? Coincideixo en el fet que el dissenyador ha de tenir un paper global dins del projecte.
A l’entrevista el Manel Grávalos diu ” Moltes vegades el dissenyador, sobretot quan és inexpert, comença el projecte quan ja és gairebé acabat. O sigui, comença a pensar dins del plafó. Comença a pensar quines tipografies faré servir, quins colors faré servir, quina estètica m’interessa. La cosa no va per aquí. La cosa és: haig d’intervenir, a qui estic parlant, quin to haig de fer, qui en traurà benefici, com puc beneficiar la societat amb la meva interpretació, amb la meva acció.” Per tant, La senyalística ha d’estar pensada per a les persones i facilitar els seus serveis. Si no, és ineficaç.
“Què necessites saber realment? La pergunta plantejada en l’entrevista m’ha fet repensar en com la senyalística en els medis provoca que nosaltres com usuaris accedim als medis de forma equivocada, ja que molts cops es perd la capacitat d’observació pròpia del medi i poder treure les nostres pròpies conclusions. Els sistemes de senyalística s’han de repensar. Molts cops en comptes d’afegir senyals, s’han de treure, ja que els sistemes de senyalització molts cops estan carregats d’elements que no calen.
Quan creieu que són necessàries o innecessàries implementar les senyalitzacions?
Molts cops en comptes de senyalitzar, etiquetem. “Estem convertint el patrimoni en un producte” Aquesta afirmació fa pensar en com i amb quina finalitat senyalitzem i en la nostra responsabilitat com a dissenyadors, ja que molts cops es senyalitza per vendre productes o serveis. Què en penseu vosaltres?
Respecte a la segona pregunta L’orientació és l’únic punt a tenir en compte quan dissenyem un projecte de senyalística?
Com bé comentes, un projecte de senyalística ha de tenir en compte no només l’orientació, sinó també la interpretació i la identitat.
En primer lloc, cal observar el context per al qual treballem i les persones usuàries i com es relacionen amb el seu context. Un projecte de senyalística és un tipus de projecte multidisciplinari que implica varis coneixements, però sobretot considero que ha de partir del disseny universal.
La senyalística és una especialitat del disseny gràfic que funciona com a guia, sintetitzant les formes de comunicació creades per facilitar i orientar a les persones i té tres funcions principals que són: orientar, interpretar i crear una identitat distintiva.
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Diego,
Quan dius:
Suposo que molts clients confonen el fet de facilitar la vida a l’usuari en evitar que pensi o trii. Es que el fil que ho separa és molt prim, no trobes?
Hola Anna!!!
Efectivament!! Aquí és on entrem els dissenyadors gràfics. En la nostra professió a diferència d’altres, hem de parlar molt amb el nostre client i fer molta pedagogia. A vegades inclús podríem dir que fem de psicòlegs. Els hi hem de fer veure què hi ha darrere de cada acció de disseny que portem a terme. Crear un disseny sense un concepte ni contingut, per molt bonic que sigui gràficament parlant, és un disseny buit, sense ànima. Com els dissenys de logotips que podem trobar a les galeries de logos a la xarxa: Molt bonics però sense res darrere!!
Ens veiem pel campus Anna!!!
Salut
.
Penso el mateix que tu Anna, el fil és prim i se li dona poca creativitat en el fet de poder generar elements de senyalística que animin a l’usuari a pensar i generar un interès i adaptació a noves formes de senyalització.
Hola Diego a mi també em sembla molt interessant la frase sobre que molts cops tractem l’usuari com un individu sense capacitat de raonar i pensar per ell mateix.
És cert que hi ha moltes coses que per nosaltres (individu i no dissenyador) són òbvies i per tant podem no tenir-les en compte a l’hora de dissenyar i és important partir d’una base o varem molt més ampli en relació amb la comprensió del món per a que el disseny sigui universal i inclusiu. Crec que no es tracta de pensar que l’usuari és “tonto” sino de tenir en compte la diversitat de capacitats que poden tenir els usuaris del nostre disseny. Un mateix espai com pot ser un hospital estará visitat per una varietat de persones increíble, i si no volem partir de la base de que l’usuari pot tenir limitacions de comprensió estarem excloent per exemple persones grans, persones amb algun grau de discapacitat ja sigui visual, mental, etc…
Sé que és una línia molt fina entre tractar l’usuari de “tonto” i tractar-lo com a ésser universal i divers però per això estem, per a buscar un equilibri que a més a més aporti algo que no només sigui senyalització en aquest cas.
Hola Carolina!!! Molt d’acord!! El més interessant de la nostra feina, tant en senyalística com quan volem fer (per exemple) un pàckaging de cereals per esmorçar, és aconseguir bàsicament una cosa: Resoldre els problemes comunicatius del client. Aquí és on la nostra implicació i anàlisi profund del projecte, farà que un cop el nostre treball s’hagi finalitzat pugui ser entès perfectament per qualsevol tipus de perfil d’usuari. És el que fa de la nostra feina quelcom especial!!!
Ens veiem pel campus Carolina!!!
Estic molt d’acord amb les vostres aportacions.
Cal un projecte de disseny per tal de trobar un equilibri entre una senyalització recognoscible de manera universal, i que a la vegada mantingui una coherència estètica amb l’espai, però, com bé dieu, també crec que s’ha de començar posant al centre l’usuari i les seves necessitats.
La senyalística ha de formar part de l’experiència quan es visita un espai per primera vegada. L’usuari ha de ser conscient que, tot i que la reconeix perfectament, la senyalització és especial, única, ideada per a aportar valor a l’espai. L’usuari s’ha de sorprendre positivament, percebre que al darrere hi ha un projecte de disseny que el posa a ell/a al centre. I de la mateixa manera, sentir que no se’l infantilitza “sobre-etiquetant” l’espai. Al final, l’usuari empatitza amb un espai que el fa sentir protagonista, còmode, que sap interpretar i, per tant, l’experiència és més positiva.
És clar que canvia molt les premises del projecte segons si es tracta, com dieu, d’un hospital, d’una estació, d’un museu, o una excursió a l’aire lliure, per això és tan important la feina del dissenyador en la senyalística de l’espai.