Debat – El paper del disseny en la senyalística (PAC1)
Hola a tothom!!!
Cal reconèixer que l’entrevista al Manel Grávalos és molt interessant i m’ha fet reflexionar profundament sobre quin és el paper del dissenyador en la senyalística de l’espai. Particularment m’han xocat moltes de les afirmacions que ens ha fet veure el Sr. Grávalos i que analitzant-les, són molt certes i que sobretot pels que ens dediquem al món del disseny gràfic (com és el meu cas), ens les trobem molt sovint en el nostre dia a dia. I no només ho trobem en la disciplina de la senyalística sinó en altres àmbits del disseny. Un aspecte amb el qual ens trobem és que tant els briefings com en feines provinents d’agències o d’altres col·legues, tracten a l’usuari (objectiu final de qualsevol projecte de disseny: fem disseny per les persones) com un individu sense capacitat de raonar i pensar per ell mateix. Molts clients diuen que li hem de donar tot mastegat al client perquè no pensi. Estem molt equivocats sí seguim per aquest camí. Per desgràcia, moltes vegades i per diferents motius (costos, timing o perquè el projecte no depen de nosaltres), tanquem els ulls i continuem endavant, traint el que teòricament tots tenim ben present: intentar fer disseny centrat en les persones. Tractar a les persones com a ésser conscients i aportar solucions comunicatives, educatives i interactives. Per no arribar a aquest punt, com bé es pot extreure de l’entrevista, hem d’iniciar projectes amb els conceptes clars, definits i ben estructurats, amb una finalitat del tot orientada i adaptada a les necessitats de l’espai i a l’entorn on ha d’interactuar el disseny en qüestió.
En el cas de la utilitat de la senyalística, evidentment estic molt d’acord amb la idea que aquesta disciplina va més enllà de la simple orientació. Estem davant entorns que requereixen accions comunicatives de caràcter holístic (persones, entorn, context, valors, etc.). Hi apareix la capacitat de transmetre informació (mitjançant diferents mitjans) entre un individu (usuari) i l’espai en què es troba per ajudar-lo a orientar-se, interpretar i identificar l’entorn immediat. Tot això sota unes premisses creades per un sistema d’identitat de marca i els valors que es derivin.
Salut!!!
Debat7el Debat – El paper del disseny en la senyalística (PAC1)
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Diego,
Quan dius:
Suposo que molts clients confonen el fet de facilitar la vida a l’usuari en evitar que pensi o trii. Es que el fil que ho separa és molt prim, no trobes?
Hola Anna!!!
Efectivament!! Aquí és on entrem els dissenyadors gràfics. En la nostra professió a diferència d’altres, hem de parlar molt amb el nostre client i fer molta pedagogia. A vegades inclús podríem dir que fem de psicòlegs. Els hi hem de fer veure què hi ha darrere de cada acció de disseny que portem a terme. Crear un disseny sense un concepte ni contingut, per molt bonic que sigui gràficament parlant, és un disseny buit, sense ànima. Com els dissenys de logotips que podem trobar a les galeries de logos a la xarxa: Molt bonics però sense res darrere!!
Ens veiem pel campus Anna!!!
Salut
.
Penso el mateix que tu Anna, el fil és prim i se li dona poca creativitat en el fet de poder generar elements de senyalística que animin a l’usuari a pensar i generar un interès i adaptació a noves formes de senyalització.
Hola Diego a mi també em sembla molt interessant la frase sobre que molts cops tractem l’usuari com un individu sense capacitat de raonar i pensar per ell mateix.
És cert que hi ha moltes coses que per nosaltres (individu i no dissenyador) són òbvies i per tant podem no tenir-les en compte a l’hora de dissenyar i és important partir d’una base o varem molt més ampli en relació amb la comprensió del món per a que el disseny sigui universal i inclusiu. Crec que no es tracta de pensar que l’usuari és “tonto” sino de tenir en compte la diversitat de capacitats que poden tenir els usuaris del nostre disseny. Un mateix espai com pot ser un hospital estará visitat per una varietat de persones increíble, i si no volem partir de la base de que l’usuari pot tenir limitacions de comprensió estarem excloent per exemple persones grans, persones amb algun grau de discapacitat ja sigui visual, mental, etc…
Sé que és una línia molt fina entre tractar l’usuari de “tonto” i tractar-lo com a ésser universal i divers però per això estem, per a buscar un equilibri que a més a més aporti algo que no només sigui senyalització en aquest cas.
Hola Carolina!!! Molt d’acord!! El més interessant de la nostra feina, tant en senyalística com quan volem fer (per exemple) un pàckaging de cereals per esmorçar, és aconseguir bàsicament una cosa: Resoldre els problemes comunicatius del client. Aquí és on la nostra implicació i anàlisi profund del projecte, farà que un cop el nostre treball s’hagi finalitzat pugui ser entès perfectament per qualsevol tipus de perfil d’usuari. És el que fa de la nostra feina quelcom especial!!!
Ens veiem pel campus Carolina!!!
Estic molt d’acord amb les vostres aportacions.
Cal un projecte de disseny per tal de trobar un equilibri entre una senyalització recognoscible de manera universal, i que a la vegada mantingui una coherència estètica amb l’espai, però, com bé dieu, també crec que s’ha de començar posant al centre l’usuari i les seves necessitats.
La senyalística ha de formar part de l’experiència quan es visita un espai per primera vegada. L’usuari ha de ser conscient que, tot i que la reconeix perfectament, la senyalització és especial, única, ideada per a aportar valor a l’espai. L’usuari s’ha de sorprendre positivament, percebre que al darrere hi ha un projecte de disseny que el posa a ell/a al centre. I de la mateixa manera, sentir que no se’l infantilitza “sobre-etiquetant” l’espai. Al final, l’usuari empatitza amb un espai que el fa sentir protagonista, còmode, que sap interpretar i, per tant, l’experiència és més positiva.
És clar que canvia molt les premises del projecte segons si es tracta, com dieu, d’un hospital, d’una estació, d’un museu, o una excursió a l’aire lliure, per això és tan important la feina del dissenyador en la senyalística de l’espai.