Diego Molina Burch

Debat – Reflexió d’un projecte (PAC3)

Diego Molina Burch
Visibilitat: Públic - - 2 comentaris a Debat – Reflexió d’un projecte (PAC3)

Debat2

  1. Joana Mas Rovira
    Visibilitat: Públic

    Bon dia, Diego. Molt interessant el projecte que exposes i l’analisis que en fas. M’ha cridat especialment l’atenció el que comentes sobre l’us de la técnica del storytelling, dividint el recorregut en 8 capitols i identificant-los amb capçaleres de llibres. Trobo que es del tot adient per a un projecte d’aquest caire i que, com bé comentes, es podria aplicar a molts altres sistemes.

    Comparteixo amb tu un projecte de senyalistica per a la Biblioteca de Castelldefels (dissenyat per PFP Disseny) que m’ha recordat al que comentes ja que també hi ha una gran presència conceptual. M’agrada com utilitza un element tan conegut per tothom, una sopa de lletres, i la reprodueix a gran escala a l’entrada de la biblioteca, fent una guinyada d’ull al mon de l’escriptura i les paraules.

    Senyalistica Biblioteca Central de Castelldefels.

    En els dos casos es tracta d’una idea ben senzilla però del tot efectiva i reconeixible pels usuaris. Al mateix temps, permet que els usuaris crein un vincle i interactuin amb l’espai: en el cas del Fenomen Fotollibre a través d’una historia i en el de la biblioteca a través del joc.

    Molt interessant!

     

    1. Diego Molina Burch
      Visibilitat: Públic

      Hola Joana!! En primer lloc donar-te les gràcies per comentar la meva reflexió i també per donar-nos a conèixer aquest projecte de la senyalística de la Biblioteca Central de Castelldefels tan interessant.

      En el moment de triar el projecte de Fenomen Fotollibre per analitzar-lo, un dels punts que vaig trobar més interessant va ser el fet de crear un contingut gràfic en el qual el visitant s’endinsés en l’atmosfera que envolta la temàtica proposada. En aquest cas, la lectura i el món del llibre. Quina millor manera d’involucrar al visitant d’una expo dedicada als llibres que idear el recorregut temporal per la instal·lació mitjançant el pas dels capítols. És com si a mesura que recorres l’expo, vas passant les pàgines i llegint devorant el contingut del llibre fins a arribar al desitjat final. Per això he destacat l’ús de la tècnica del storytelling per aportar una experiència que enriqueixi i revalori la visita a la mostra expositiva. Aquest projecte també m’ha fet recuperar un llibre que vaig comprar mentres feia l’assignatura de Storytelling del grau, en el qual he après molt sobre aquesta tècnica. Es tracta del llibre El diseño como Storytelling de Ellen Lupton, en el qual ens explica molts consells de com afrontar qualsevol projecte de comunicació amb una mirada més amplia. Donant-li un valor afegit a l’usuari en la seva visita.

      Referent a l’exemple de la Biblioteca Central de Castelldefels, t’he de ser sincer i comentar-te que m’ha agradat molt. A part de la bona conceptualització i execució del projecte (he vist que va rebre un LAUS de Plata), em pot ajudar molt en el projecte que tinc entre mans en aquesta assignatura. Un disseny clar, senzill i adaptat a les necessitats dels usuaris (tant pels adults com pels més petits). Vaja, el que tots nosaltres voldríem transmetre en tots els projectes que volem realitzar tant en aquesta assignatura com en el nostre dia a dia.

      Moltes gràcies de nou i ens seguim pel Campus!!!

      Diego

Debat – El paper del disseny en la senyalística (PAC1)

Diego Molina Burch
Visibilitat: Públic - - 7 comentaris a Debat – El paper del disseny en la senyalística (PAC1)

Debat7

  1. Anna Arnan Ros
    Visibilitat: Públic

    Hola Diego,

    Quan dius:

    Molts clients diuen que li hem de donar tot mastegat al client (usuari) perquè no pensi.

    Suposo que molts clients confonen el fet de facilitar la vida a l’usuari en evitar que pensi o trii. Es que el fil que ho separa és molt prim, no trobes?

    1. Diego Molina Burch
      Visibilitat: Públic

      Hola Anna!!!

      Efectivament!! Aquí és on entrem els dissenyadors gràfics. En la nostra professió a diferència d’altres, hem de parlar molt amb el nostre client i fer molta pedagogia. A vegades inclús podríem dir que fem de psicòlegs. Els hi hem de fer veure què hi ha darrere de cada acció de disseny que portem a terme. Crear un disseny sense un concepte ni contingut, per molt bonic que sigui gràficament parlant, és un disseny buit, sense ànima. Com els dissenys de logotips que podem trobar a les galeries de logos a la xarxa: Molt bonics però sense res darrere!!

      Ens veiem pel campus Anna!!!

      Salut

  3. Núria Vazquez Fernandez
    Visibilitat: Públic

    Penso el mateix que tu Anna, el fil és prim i se li dona poca creativitat en el fet de poder generar elements de senyalística que animin a l’usuari a pensar i generar un interès i adaptació a noves formes de senyalització.

  4. Carolina Martínez Carrasco
    Visibilitat: Públic

    Hola Diego a mi també em sembla molt interessant la frase sobre que molts cops tractem l’usuari com un individu sense capacitat de raonar i pensar per ell mateix.

    És cert que hi ha moltes coses que per nosaltres (individu i no dissenyador) són òbvies i per tant podem no tenir-les  en compte a l’hora de dissenyar i és important partir d’una base o varem molt més ampli en relació amb la comprensió del món per a que el disseny sigui universal i inclusiu. Crec que no es tracta de pensar que l’usuari és “tonto” sino de tenir en compte la diversitat de capacitats que poden tenir els usuaris del nostre disseny. Un mateix espai com pot ser un hospital estará visitat per una varietat de persones increíble, i si no volem partir de la base de que l’usuari pot tenir limitacions de comprensió estarem excloent per exemple persones grans, persones amb algun grau de discapacitat ja sigui visual, mental, etc…

    Sé que és una línia molt fina entre tractar l’usuari de “tonto” i tractar-lo com a ésser universal i divers però per això estem, per a buscar un equilibri que a més a més aporti algo que no només sigui senyalització en aquest cas.

  5. Diego Molina Burch
    Visibilitat: Públic

    Hola Carolina!!! Molt d’acord!! El més interessant de la nostra feina, tant en senyalística com quan volem fer (per exemple) un pàckaging de cereals per esmorçar, és aconseguir bàsicament una cosa: Resoldre els problemes comunicatius del client. Aquí és on la nostra implicació i anàlisi profund del projecte, farà que un cop el nostre treball s’hagi finalitzat pugui ser entès perfectament per qualsevol tipus de perfil d’usuari. És el que fa de la nostra feina quelcom especial!!!

    Ens veiem pel campus Carolina!!!

  6. Marta Giner Valero
    Visibilitat: Públic

    Estic molt d’acord amb les vostres aportacions.

    Cal un projecte de disseny per tal de trobar un equilibri entre una senyalització recognoscible de manera universal, i que a la vegada mantingui una coherència estètica amb l’espai, però, com bé dieu, també crec que s’ha de començar posant al centre l’usuari i les seves necessitats.

    La senyalística ha de formar part de l’experiència quan es visita un espai per primera vegada. L’usuari ha de ser conscient que, tot i que la reconeix perfectament, la senyalització és especial, única, ideada per a aportar valor a l’espai. L’usuari s’ha de sorprendre positivament, percebre que al darrere hi ha un projecte de disseny que el posa a ell/a al centre. I de la mateixa manera, sentir que no se’l infantilitza “sobre-etiquetant” l’espai. Al final, l’usuari empatitza amb un espai que el fa sentir protagonista, còmode, que sap interpretar i, per tant, l’experiència és més positiva.

    És clar que canvia molt les premises del projecte segons si es tracta, com dieu, d’un hospital, d’una estació, d’un museu, o una excursió a l’aire lliure, per això és tan important la feina del dissenyador en la senyalística de l’espai.