Publicat per 
Pràctica - Memòria de projecte executiu …
Debat0el Pràctica Final Projecte
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Diego Molina Burch
Publicat per
PAC4 - Aplicació …
Publicat per
PAC4 - Aplicació …
Publicat per
PAC3 - Formalització del sistema …
Debat0el PAC3_Diego_Molina_Formalització del sistema
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Publicat per
EXPOSICIÓ FENÒMEN FOTOLLIBRE de l’estudi Toormix El projecte seleccionat Després d’analitzar totes les propostes existents en els recursos UOC, he seleccionat l’Exposició Fenomen Fotollibre dissenyat per Toormix. El perquè d’aquesta tria es fonamenta per la conceptualització del projecte i per tenir certs aspectes coincidents amb el cas d’estudi que estic executant en aquesta assignatura. Es tracta d’un projecte de senyalització d’una exposició (en aquest cas temporal), que coincideix en el projecte que estic elaborant: la senyalització permanent de…
EXPOSICIÓ FENÒMEN FOTOLLIBRE de l’estudi Toormix El projecte seleccionat Després d’analitzar totes les propostes existents en els…
EXPOSICIÓ FENÒMEN FOTOLLIBRE de l’estudi Toormix
El projecte seleccionat
Després d’analitzar totes les propostes existents en els recursos UOC, he seleccionat l’Exposició Fenomen Fotollibre dissenyat per Toormix. El perquè d’aquesta tria es fonamenta per la conceptualització del projecte i per tenir certs aspectes coincidents amb el cas d’estudi que estic executant en aquesta assignatura. Es tracta d’un projecte de senyalització d’una exposició (en aquest cas temporal), que coincideix en el projecte que estic elaborant: la senyalització permanent de tots els espais d’un espai museístic. Intentar trobar punts coincidents o totalment oposats al meu projecte, em pot permetre focalitzar els objectius i començar a definir el meu projecte.
Decisions gràfiques
La sobrietat, senzillesa i el bon plantejament tipogràfic i compositiu de les peces són entre d’altres, els elements diferenciadors que m’han dut a analitzar aquesta proposta i a intentar crear paral·lelismes amb el projecte d’aquesta assignatura. La naturalesa de l’exposició Fenomen Fotollibre, de caràcter temporal, no impedeix poder-la valorar com a un exemple inspirador i pràctic de com fer un treball de senyalística contemporani i efectiu per a una instal·lació museística permanent. El concepte és totalment extrapolable a altres necessitats que poden sorgir en un projecte com el que ens ocupa. Estem davant d’un treball que focalitza els elements comunicatius en l’explicació del contingut de l’exposició i en una comprensió correcta de la mateixa. Però aprofundint una mica, si el Fenomen Fotollibre es tractés d’una instal·lació museística permanent on hi suméssim totes les aplicacions per l’orientació i descripció dels espais, es podria resoldre satisfactòriament. No per ser un projecte efímer, no pot ser la base d’una evolució a quelcom permanent. Estic segur que en podríem trobar molts exemples de projectes que comencen com a temporals i es tornen permanents. El disseny basat en les formes compositives dels llibres (protagonistes d’aquesta exposició), no el podríem aplicar en qualsevol altre projecte que no tingués la mateixa temàtica, però sí que ens pot ajudar a crear elements comunicatius amb retícules compositives entenedores i fàcils de percebre. Els materials utilitzats han estat percebuts en clau temporal (i també en clau pressupostària) però al ser amb materials orgànics i molts ben fabricats, poden ser un exemple a qualsevol projecte amb pressupostos reduïts i que lliguin amb els espais expositius on siguin presents. L’ús de la fusta amb els textos gravats, panells amb textos en vinil i l’ús d’elements expositius mòbils crec que són aspectes típics de projectes temporals però totalment útils per qualsevol espai museístic amb exposicions de llarga durada. Així i tot, s’ha de controlar la qualitat dels materials. Per exemple hi ha exposicions efímeres que fan servir cartó o altres tipus de materials que tenen un ús limitat. En el cas que analitzem es tracta de fusta, la qual té molt més recorregut.
Decisions preses
Un projecte efímer comporta treballar certs aspectes que en el cas d’espais permanents no existeixen o varien exponencialment. En aquest cas en concret veiem que tots els elements dissenyats estan focalitzats en la comunicació del contingut de l’exposició. Això allibera als creatius de haver de treballar elements amb un caràcter més estructural com senyalització d’espais fora d’àmbit expositiu o de caràcter orientatiu. També a l’estar pendents de crear estructures o elements expositius que no boicotegin el desmuntatge o el futur muntatge en altres ubicacions.
El paper de la identitat
En aquest cas comparant-ho amb el meu treball no té res a veure. Parlem d’un projecte efímer que té com a objectiu principal la temàtica de l’exposició. Tot el que comprèn elements de senyalística i aplicació de gràfiques corporatives del museu aquí no hi apareixen. La senyalística d’una exposició itinerant/efímera no ha de “preocupar-se” d’elements que no tinguin relació en la projecció del missatge que es vol comunicar. En aquest cas l’exposició està ubicada al CCCB i a la seu de la Fundació Colectania. Dues ubicacions que no han de sortir reflectides en la identitat de l’esdeveniment. Tot i això, com he comentat anteriorment, una correcta aplicació i ús de la identitat corporativa en els elements de senyalística (sigui d’una exposició o d’una entitat) tant d’una exposició efímera com d’una senyalística global d’un museu poden compartir conceptes i finalitat.
En l’Exposició Fenomen Fotollibre hi trobem una forta presència d’identitat tan gràfica com també conceptual de l’exposició, dividint el recorregut en 8 “capítols” i identificant-los amb capçaleres de llibres. Això ens dona a entendre la importància que té el treball conceptual i un bon exercici de storytelling que ajuda a crear una experiència més enllà del treball purament gràfic.
Presentació
Toormix ens dona a entendre que l’Exposició Fenomen Fotollibre és un ens independent dins d’un espai expositiu que pot canviar d’ubicació tantes vegades com els comissaris ho vegin adient. Per tant, ha de tenir una identitat pròpia i diferenciadora, sense cap mena d’influència de la identitat de l’entitat que l’exposi. El que és important és crear una experiència expositiva entenedora d’inici a fi.
Hola a totes i a tots. A continuació us presento una resum del projecte que començaré en aquesta PAC 2. Es tracta del redisseny de la senyalística del Museu Comarcal de la Conca de Barberà situat a la vila de Montblanc PAC2 - Conceptualització i estratègia …
Hola a totes i a tots. A continuació us presento una resum del projecte que començaré en aquesta PAC…
Hola a totes i a tots.
A continuació us presento una resum del projecte que començaré en aquesta PAC 2. Es tracta del redisseny de la senyalística del Museu Comarcal de la Conca de Barberà situat a la vila de Montblanc
Debat0el Presentació Vídeo PAC 2 Conceptualització i estratègia
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
PAC2 - Conceptualització i estratègia …
Debat0el PAC2 Conceptualització i estratègia
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
PAC1 - Descobrir la senyalística …
Debat0el PAC1 – Descobrir la senyalística
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Hola a tothom!!! Cal reconèixer que l’entrevista al Manel Grávalos és molt interessant i m’ha fet reflexionar profundament sobre quin és el paper del dissenyador en la senyalística de l’espai. Particularment m’han xocat moltes de les afirmacions que ens ha fet veure el Sr. Grávalos i que analitzant-les, són molt certes i que sobretot pels que ens dediquem al món del disseny gràfic (com és el meu cas), ens les trobem molt sovint en el nostre dia a dia. I…
Hola a tothom!!! Cal reconèixer que l’entrevista al Manel Grávalos és molt interessant i m’ha fet reflexionar profundament sobre…
Hola a tothom!!!
Cal reconèixer que l’entrevista al Manel Grávalos és molt interessant i m’ha fet reflexionar profundament sobre quin és el paper del dissenyador en la senyalística de l’espai. Particularment m’han xocat moltes de les afirmacions que ens ha fet veure el Sr. Grávalos i que analitzant-les, són molt certes i que sobretot pels que ens dediquem al món del disseny gràfic (com és el meu cas), ens les trobem molt sovint en el nostre dia a dia. I no només ho trobem en la disciplina de la senyalística sinó en altres àmbits del disseny. Un aspecte amb el qual ens trobem és que tant els briefings com en feines provinents d’agències o d’altres col·legues, tracten a l’usuari (objectiu final de qualsevol projecte de disseny: fem disseny per les persones) com un individu sense capacitat de raonar i pensar per ell mateix. Molts clients diuen que li hem de donar tot mastegat al client perquè no pensi. Estem molt equivocats sí seguim per aquest camí. Per desgràcia, moltes vegades i per diferents motius (costos, timing o perquè el projecte no depen de nosaltres), tanquem els ulls i continuem endavant, traint el que teòricament tots tenim ben present: intentar fer disseny centrat en les persones. Tractar a les persones com a ésser conscients i aportar solucions comunicatives, educatives i interactives. Per no arribar a aquest punt, com bé es pot extreure de l’entrevista, hem d’iniciar projectes amb els conceptes clars, definits i ben estructurats, amb una finalitat del tot orientada i adaptada a les necessitats de l’espai i a l’entorn on ha d’interactuar el disseny en qüestió.
En el cas de la utilitat de la senyalística, evidentment estic molt d’acord amb la idea que aquesta disciplina va més enllà de la simple orientació. Estem davant entorns que requereixen accions comunicatives de caràcter holístic (persones, entorn, context, valors, etc.). Hi apareix la capacitat de transmetre informació (mitjançant diferents mitjans) entre un individu (usuari) i l’espai en què es troba per ajudar-lo a orientar-se, interpretar i identificar l’entorn immediat. Tot això sota unes premisses creades per un sistema d’identitat de marca i els valors que es derivin.
Salut!!!
Debat7el Debat – El paper del disseny en la senyalística (PAC1)
-
Hola Diego,
Quan dius:
Molts clients diuen que li hem de donar tot mastegat al client (usuari) perquè no pensi.
Suposo que molts clients confonen el fet de facilitar la vida a l’usuari en evitar que pensi o trii. Es que el fil que ho separa és molt prim, no trobes?
- Diego Molina Burch says:
Hola Anna!!!
Efectivament!! Aquí és on entrem els dissenyadors gràfics. En la nostra professió a diferència d’altres, hem de parlar molt amb el nostre client i fer molta pedagogia. A vegades inclús podríem dir que fem de psicòlegs. Els hi hem de fer veure què hi ha darrere de cada acció de disseny que portem a terme. Crear un disseny sense un concepte ni contingut, per molt bonic que sigui gràficament parlant, és un disseny buit, sense ànima. Com els dissenys de logotips que podem trobar a les galeries de logos a la xarxa: Molt bonics però sense res darrere!!
Ens veiem pel campus Anna!!!
Salut
-
- Carolina Martínez Carrasco says:
.
- Núria Vazquez Fernandez says:
Penso el mateix que tu Anna, el fil és prim i se li dona poca creativitat en el fet de poder generar elements de senyalística que animin a l’usuari a pensar i generar un interès i adaptació a noves formes de senyalització.
- Carolina Martínez Carrasco says:
Hola Diego a mi també em sembla molt interessant la frase sobre que molts cops tractem l’usuari com un individu sense capacitat de raonar i pensar per ell mateix.
És cert que hi ha moltes coses que per nosaltres (individu i no dissenyador) són òbvies i per tant podem no tenir-les en compte a l’hora de dissenyar i és important partir d’una base o varem molt més ampli en relació amb la comprensió del món per a que el disseny sigui universal i inclusiu. Crec que no es tracta de pensar que l’usuari és “tonto” sino de tenir en compte la diversitat de capacitats que poden tenir els usuaris del nostre disseny. Un mateix espai com pot ser un hospital estará visitat per una varietat de persones increíble, i si no volem partir de la base de que l’usuari pot tenir limitacions de comprensió estarem excloent per exemple persones grans, persones amb algun grau de discapacitat ja sigui visual, mental, etc…
Sé que és una línia molt fina entre tractar l’usuari de “tonto” i tractar-lo com a ésser universal i divers però per això estem, per a buscar un equilibri que a més a més aporti algo que no només sigui senyalització en aquest cas.
- Diego Molina Burch says:
Hola Carolina!!! Molt d’acord!! El més interessant de la nostra feina, tant en senyalística com quan volem fer (per exemple) un pàckaging de cereals per esmorçar, és aconseguir bàsicament una cosa: Resoldre els problemes comunicatius del client. Aquí és on la nostra implicació i anàlisi profund del projecte, farà que un cop el nostre treball s’hagi finalitzat pugui ser entès perfectament per qualsevol tipus de perfil d’usuari. És el que fa de la nostra feina quelcom especial!!!
Ens veiem pel campus Carolina!!!
- Marta Giner Valero says:
Estic molt d’acord amb les vostres aportacions.
Cal un projecte de disseny per tal de trobar un equilibri entre una senyalització recognoscible de manera universal, i que a la vegada mantingui una coherència estètica amb l’espai, però, com bé dieu, també crec que s’ha de començar posant al centre l’usuari i les seves necessitats.
La senyalística ha de formar part de l’experiència quan es visita un espai per primera vegada. L’usuari ha de ser conscient que, tot i que la reconeix perfectament, la senyalització és especial, única, ideada per a aportar valor a l’espai. L’usuari s’ha de sorprendre positivament, percebre que al darrere hi ha un projecte de disseny que el posa a ell/a al centre. I de la mateixa manera, sentir que no se’l infantilitza “sobre-etiquetant” l’espai. Al final, l’usuari empatitza amb un espai que el fa sentir protagonista, còmode, que sap interpretar i, per tant, l’experiència és més positiva.
És clar que canvia molt les premises del projecte segons si es tracta, com dieu, d’un hospital, d’una estació, d’un museu, o una excursió a l’aire lliure, per això és tan important la feina del dissenyador en la senyalística de l’espai.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bon dia, Diego. Molt interessant el projecte que exposes i l’analisis que en fas. M’ha cridat especialment l’atenció el que comentes sobre l’us de la técnica del storytelling, dividint el recorregut en 8 capitols i identificant-los amb capçaleres de llibres. Trobo que es del tot adient per a un projecte d’aquest caire i que, com bé comentes, es podria aplicar a molts altres sistemes.
Comparteixo amb tu un projecte de senyalistica per a la Biblioteca de Castelldefels (dissenyat per PFP Disseny) que m’ha recordat al que comentes ja que també hi ha una gran presència conceptual. M’agrada com utilitza un element tan conegut per tothom, una sopa de lletres, i la reprodueix a gran escala a l’entrada de la biblioteca, fent una guinyada d’ull al mon de l’escriptura i les paraules.
Senyalistica Biblioteca Central de Castelldefels.
En els dos casos es tracta d’una idea ben senzilla però del tot efectiva i reconeixible pels usuaris. Al mateix temps, permet que els usuaris crein un vincle i interactuin amb l’espai: en el cas del Fenomen Fotollibre a través d’una historia i en el de la biblioteca a través del joc.
Molt interessant!
Hola Joana!! En primer lloc donar-te les gràcies per comentar la meva reflexió i també per donar-nos a conèixer aquest projecte de la senyalística de la Biblioteca Central de Castelldefels tan interessant.
En el moment de triar el projecte de Fenomen Fotollibre per analitzar-lo, un dels punts que vaig trobar més interessant va ser el fet de crear un contingut gràfic en el qual el visitant s’endinsés en l’atmosfera que envolta la temàtica proposada. En aquest cas, la lectura i el món del llibre. Quina millor manera d’involucrar al visitant d’una expo dedicada als llibres que idear el recorregut temporal per la instal·lació mitjançant el pas dels capítols. És com si a mesura que recorres l’expo, vas passant les pàgines i llegint devorant el contingut del llibre fins a arribar al desitjat final. Per això he destacat l’ús de la tècnica del storytelling per aportar una experiència que enriqueixi i revalori la visita a la mostra expositiva. Aquest projecte també m’ha fet recuperar un llibre que vaig comprar mentres feia l’assignatura de Storytelling del grau, en el qual he après molt sobre aquesta tècnica. Es tracta del llibre El diseño como Storytelling de Ellen Lupton, en el qual ens explica molts consells de com afrontar qualsevol projecte de comunicació amb una mirada més amplia. Donant-li un valor afegit a l’usuari en la seva visita.
Referent a l’exemple de la Biblioteca Central de Castelldefels, t’he de ser sincer i comentar-te que m’ha agradat molt. A part de la bona conceptualització i execució del projecte (he vist que va rebre un LAUS de Plata), em pot ajudar molt en el projecte que tinc entre mans en aquesta assignatura. Un disseny clar, senzill i adaptat a les necessitats dels usuaris (tant pels adults com pels més petits). Vaja, el que tots nosaltres voldríem transmetre en tots els projectes que volem realitzar tant en aquesta assignatura com en el nostre dia a dia.
Moltes gràcies de nou i ens seguim pel Campus!!!
Diego