PERSONALITAT DEL ESPAI
L’espai escollit per l’anàlisi de senyalística és l’Hotel Barcelona Apolo Affiliated to Melià està situat a Barcelona exactament a l’avinguda paral·lel 57-59 és un hotel de 6 plantes, unes 200 habitacions aproximadament i que conté múltiples espais, com ara el restaurant, el gimnàs, l’àrea d’esmorzar, la recepció que és el primer que trobem a l’entrada. Està en una avinguda molt transitada de Barcelona plena de comerços i espais culturals com ara els teatres que queden ben a prop d’aquest. És una zona ben comunicada tant com per metro on la parada de paral·lel queda just a uns metres com per autobús. L’edifici en si és del 1993 l’estil arquitectònic fa referència a línies rectes y finestres metàl·liques. El mobiliari que té al seu interior barreja varis elements naturals com la fusta, les plantes,el metall, el vidre molta il·luminació i una paleta on barreja tons clars i elements de colors intensos tot amb un aspecte molt modern. Les plantes del hotel on es troben les habitacions són molt fosques però les senyalitzacions estàn ben il·luminades.
SENYALISTICA
Els senyals estan repartits per tot l’edifici són d’elements naturals com la fusta i el metall. La fusta dona molt caliu i ho han reproduït amb un aspecte molt modern i atractiu. Com es podra veure en les imatges també hi juguen amb que els elements de fusta siguin 3D donant així volum als elements.
Al entrar al hotel el primer que es veu és el cartell on descriu totes les estances del hotel i on es situen.
La recepció és molt acollidora, té molta il·luminació, és molt blanca però tots els elements decoratius li aporten color i caliu així com el mobiliari de fusta i les columnes decorades de colors vius.
Està situat a la dreta de la recepció sobre la porta de fusta en negre sembla una enganxina i s’interpreta que és la consigna on es guarda l’equipatge les lletres aclareixen el simbolisme per si hi hagués cap dubte. En aquest cas els usuaris que volen guardar l’equipatge s’apropen aquí.
Al fons de recepció es troben unes escales a la dreta de l’escala hi ha aquest altre cartell de nou amb elements de fusta i lletra de vinil negra indicant que hi podem trobar si pugem les escales.
Un cop a planta, en aquest cas la primera trobem un espai més fosc però acollidor amb mobles moderns que fan de petit rebedor, un telèfon per contactar amb recepció o seure-hi, amb un mural dibuixos molt moderns i colorits a la paret que li donen un toc de color així com de caliu, el telèfon retro, sobre una taula moderna o d’anys vuitanta, un seient modern / retro, una lampada de peu entre moderna i disseny industrial.
Rere el seient trobem en negra i fusta la indicació de les ubicacions de les habitacions. En aquest cas, per a mi és una mica confòs, ja que en aquestes situacions llegim d’adalt abaix. Tot i que les fustes fan de separadors per aclarir la situació, el primer impuls és d’anar en el sentit contrari.
Aquí es veu com són els passadissos de les habitacions. El passadís en si és una mica fosc, tot hi que les parets i les portes son de tonalitats blanques i grises. Les senyalitzacions dels números de les portes es veuen clarament ja que son en negre creant un alt contrast. Les señalitzacions d’emergencia desentonen amb tot l’estil. Es nota que el cartell de sortida d’emergència està per la normativa de seguretat ja que trenca amb tota l’estètica al igual que l’extintor del fons del passadís.
A la segona planta al igual que les altres hi ha la mateixa indicació de planta on s’ha de llegir linealment, no en columna l’estil dels mobles és el mateix, els murals del rebedor si que cambien, això pot ajudar si et confons de planta.
Al exterior de les habitacions hi ha un nou sistema del clàssic “no molestar” que consta d’un prisme rectangle en 3d, però a més aquest és giratori. A cada cara hi ha una frase estic explorant, no molestar…
USUARIS
Al ser un hotel els usuaris entren directament cap a recepció sense aturar-se molt al primer cartell amb les especificacions dels espais del edifici. Van directes a recepció o al porter per a preguntar informacions bàsiques com per exemple on està al parking i com es baixa. Per a guardar l’equipatge van més directes a la consigna.
Un cop a planta tothom troba la habitació sense dificultat. Encara que en ocasions el cartell que indica les habitacions pot èsser una mica confos i hi pot fallar la interacció del usuari, per lògica quan entres al passadís i veus la numeració de les habitacions ja veus si vas en la direcció correcta o no.
El cartell de no molestar és molt clar, tot i que, els usuaris no estàn acostumats amb aquest mètode, una minoría ignora aquest element pèl que no l’actualitzen, deixen girat el “no passar” i després no comprenen perquè no els hi han realitzat la neteja de la habitació.
Un cop dins l’hotel els usuaris investiguen finalment troben el gimnàs, infit, pregunten per ell pèl que la senyalística és eficaç.
REFLEXIÓ
L’estètica de la senyalística és molt acertada, personalment m’agrada que utilitzin elements naturals com la fusta amb lletres negres. Criden l’atenció i destaquen sobre les superfícies atribuides. Hi ha senyals que em costa interpretar lleugerament com els de les direccions de les habitacions, ho corregiría en un sentit més vertical.
El meu element preferit és el cartell actualitzat del classic paper cutre del no molestar, on el usuari també participa activament en la senyalització de la seva pròpia habitació o no.
Li donaría un 8/10 per estètica una nota alta, més baixa que un 10 pels posibles errors d’interpretació.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Diego,
Quan dius:
Suposo que molts clients confonen el fet de facilitar la vida a l’usuari en evitar que pensi o trii. Es que el fil que ho separa és molt prim, no trobes?
Hola Anna!!!
Efectivament!! Aquí és on entrem els dissenyadors gràfics. En la nostra professió a diferència d’altres, hem de parlar molt amb el nostre client i fer molta pedagogia. A vegades inclús podríem dir que fem de psicòlegs. Els hi hem de fer veure què hi ha darrere de cada acció de disseny que portem a terme. Crear un disseny sense un concepte ni contingut, per molt bonic que sigui gràficament parlant, és un disseny buit, sense ànima. Com els dissenys de logotips que podem trobar a les galeries de logos a la xarxa: Molt bonics però sense res darrere!!
Ens veiem pel campus Anna!!!
Salut
.
Penso el mateix que tu Anna, el fil és prim i se li dona poca creativitat en el fet de poder generar elements de senyalística que animin a l’usuari a pensar i generar un interès i adaptació a noves formes de senyalització.
Hola Diego a mi també em sembla molt interessant la frase sobre que molts cops tractem l’usuari com un individu sense capacitat de raonar i pensar per ell mateix.
És cert que hi ha moltes coses que per nosaltres (individu i no dissenyador) són òbvies i per tant podem no tenir-les en compte a l’hora de dissenyar i és important partir d’una base o varem molt més ampli en relació amb la comprensió del món per a que el disseny sigui universal i inclusiu. Crec que no es tracta de pensar que l’usuari és “tonto” sino de tenir en compte la diversitat de capacitats que poden tenir els usuaris del nostre disseny. Un mateix espai com pot ser un hospital estará visitat per una varietat de persones increíble, i si no volem partir de la base de que l’usuari pot tenir limitacions de comprensió estarem excloent per exemple persones grans, persones amb algun grau de discapacitat ja sigui visual, mental, etc…
Sé que és una línia molt fina entre tractar l’usuari de “tonto” i tractar-lo com a ésser universal i divers però per això estem, per a buscar un equilibri que a més a més aporti algo que no només sigui senyalització en aquest cas.
Hola Carolina!!! Molt d’acord!! El més interessant de la nostra feina, tant en senyalística com quan volem fer (per exemple) un pàckaging de cereals per esmorçar, és aconseguir bàsicament una cosa: Resoldre els problemes comunicatius del client. Aquí és on la nostra implicació i anàlisi profund del projecte, farà que un cop el nostre treball s’hagi finalitzat pugui ser entès perfectament per qualsevol tipus de perfil d’usuari. És el que fa de la nostra feina quelcom especial!!!
Ens veiem pel campus Carolina!!!
Estic molt d’acord amb les vostres aportacions.
Cal un projecte de disseny per tal de trobar un equilibri entre una senyalització recognoscible de manera universal, i que a la vegada mantingui una coherència estètica amb l’espai, però, com bé dieu, també crec que s’ha de començar posant al centre l’usuari i les seves necessitats.
La senyalística ha de formar part de l’experiència quan es visita un espai per primera vegada. L’usuari ha de ser conscient que, tot i que la reconeix perfectament, la senyalització és especial, única, ideada per a aportar valor a l’espai. L’usuari s’ha de sorprendre positivament, percebre que al darrere hi ha un projecte de disseny que el posa a ell/a al centre. I de la mateixa manera, sentir que no se’l infantilitza “sobre-etiquetant” l’espai. Al final, l’usuari empatitza amb un espai que el fa sentir protagonista, còmode, que sap interpretar i, per tant, l’experiència és més positiva.
És clar que canvia molt les premises del projecte segons si es tracta, com dieu, d’un hospital, d’una estació, d’un museu, o una excursió a l’aire lliure, per això és tan important la feina del dissenyador en la senyalística de l’espai.